Pirats, com nosaltres

Als Estats Units hi has d’anar amb un projecte concret, amb un objectiu molt ben definit. Aquest país es va fer amb tiralínies. Tot és bastant seriat i per a un europeu com jo pot de seguida fer-se-li feixuc. Invertir tot el temps exclusivament en oci pot acabar girant-se en contra. Agafen unes ganes de sortir corrents que no pararies fins arribar a algun dels Pols. Veient Paris,Texas del Wim Wenders ens van agafar moltes ganes d’anar cap allí. Aquesta mena de piradures no les havíem vist mai encara. Ara me n’adono de la santa innocència que gastàvem. A poc que surtis aquella sordidesa te la pots trobar per arreu. És un dels senyals que caracteritzen la bona salut del món capitalista. Sempre genera aquesta mena de serrells humans. Els Estats Units, però, són molt més que això o que l’altre mena de sonats que tanta tirada van tenir per aquí, tipus Rambo o Schwarzenegger. Aquí sempre ens ha arribat la versió més deplorable d’Amèrica. Mirem massa cap allí i oblidem mirar-nos al mirall. Nosaltres tampoc acabem de fer precisament goig.